El viatge més llarg comença amb un primer pas

Avui és un dia especial, un dia diferent. Un dia per provar coses noves i experimentar. Un dia per enrotllar el sac i l'estora, fer la motxilla, penjar-se-la a l'esquena, respirar profundament i sortir de casa. Un dia per començar un llarg viatge que no se sap on ens portarà.

Aquest és l'esperit que es respira cada any a les llars dels minyons abans d'una sortida com la d'aquest cap de setmana. Una sortida especial en què canviaran de curs, de companys i de caps. Una sortida que saben com comença però no com acabarà. Una sortida màgica que ens encanta a tots aquells qui hem tingut l'oportunitat de viure-la.

Aquest mateix sentiment és el que em recorre a mi en aquest moment i no només pel que viurem aquest cap de setmana. Avui començo amb tots vosaltres, lectors, un camí que no sé on em portarà, però que emprenc amb moltes ganes. Avui estreno aquest blog, que s'inicia com un mer treball per a la universitat, però que espero poder tirar endavant un cop acabada l'assignatura.

Espero que us agradi i que gaudiu de tot allò que trobeu en les properes entrades i que pugueu acompanyar-me en aquesta exploració dels projectes, sortides, promeses, somriures i amistat que s'amaguen dins del cau.

Benvinguts al llarg viatge!

Capibara Ferm a l'autobús camí dels campaments d'Estiu, a Sant Llorenç.